dimecres, 23 de juliol de 2008

La revista Reus Directe dedica tres planes a un enregistrament d'Acid Factory


Aquest és el reportatge que el Reus Directe ha publicat en el seu número de juliol. Gràcies a la revista per publicar-lo i sobretot a la Núria Valls per currar-se'l.

Música en Acció

Són gairebé les cinc de la tarda i al Suau ja comencen a arribar els membres del grup “Roger Benet i els Oximorònics”. Ara treuen el seu primer disc al mercat, produït per Edicions Singulars, i volen que comenci a veure’s per les televisions del país el seu primer videoclip “La dona contemporània”.

Guanyar el concurs “Enganxa’t a la música”, els ha permès iniciar amb força aquest camí. Per posar la música en acció han confiat en la productora reusenca Acid Factory, que ja ha rebut un bon reconeixement amb un treball anterior. El seu primer videoclip rodat, dels Papa:Noes, ha estat considerat el millor de l’any a Catalunya per la web Ritmes.cat, però a més va quedar semifinalista i entre els 20 millors al Concurs Internacional Musiclip.

Els integrants d’Acid Factory són els joves Víctor Rubio, Vicenç Torrent i David Fernàndez. Tenen edats compreses entre els 25 i els 26 anys i s’han format professionalment ben a prop. En Víctor i en David han estudiat, a l’IES Pere Martell, realització àudiovisual i el Vicenç, Periodisme, a la URV. Per Fernàndez, “no cal marxar a Barcelona per dedicar-te a això. Abans calia perquè faltava la part de la formació, però ara aquí s’està vivint una nova etapa que pot acabar de quallar quan entri en funcionament la TDT”. Mentre conversem, comencen els preparatius del videoclip. En aquesta escena un dels membres del grup del Roger Benet ha d’interpretar un transvestit que entra dins un local nocturn. Això implica una estona de maquillatge per l’actor. El lavabo del Suau es converteix durant prop d’una hora en un set de maquillatge i vestidor. I és que la persona que en surt d’allí, no té res a veure amb la que va entrar. Disfressat amb vestit curt negre i ben arrapat al cos i, sobretot, amb unes grans plataformes que no són fàcil de controlar, el David Carnicer, baixista del grup ja està preparat per entrar en acció.

La del Suau és només una de les cinc escenes que s’han ideat per aquest treball. “La música ja diferencia cinc estils i això ha portat a crear aquesta estructura”, comenta Vicenç Torrent.

I és que la cançó “La dona contemporània” vol ser una denúncia contra el maltractament i contra el perill que la dona maltractada acabi veient-se com un estereotip més. Per això, abans d’arribar a aquest final, es descriuen quatre models de dones estereotipades: la mestressa de casa, la universitària mig hippie, l’oficinista i el transvestit. L’última, i la que dóna raó de ser a la cançó, és la maltractada, una imatge amb la qual es vol tenir molta cura ja que es vol que sigui una denuncia contra els maltractadors i contra els qui ho veuen com a normal. “La intenció és empatitzar amb la víctima, posar-se en el seu lloc”, subratlla en Roger Benet. Per aquest motiu, al final de l’escena surt del personatge de la dona maltractada, que interpreta ell mateix, i apareix com a Roger esbroncant el maltractador.

La idea del clip i com plasmar la denuncia àudiovisualment va ser conjunta. Després de guanyar el concurs de l’”Enganxa’t”, el grup va posar-se en contacte amb la productora perquè els fes el vídeo. “Ens van donar llibertat creativa”, afirma Fernàndez que remarca que “la lletra de la cançó és molt descriptiva, però a banda hem buscat incorporar-hi elements que no siguin previsibles”. Per això, i d’acord amb l’estructura de la música, es van idear cinc escenes que es roden en cinc espais diferents i on es diferencien cinc maneres de tractar la imatge. A més, cada membre del grup, tots ells són homes, interpreta una de les protagonistes.

La dona oficinista s’ha rodat en una redacció i s’ha buscat que els actors facin moviments robòtics i lents que després s’acceleraran a l’hora de muntar el videoclip. La part del travesti és sobretot techno i agressiva visualment. La seqüència més normal és la de la mestressa de casa, mentre que la de la universitària compta amb molt de moviment i color. Per tractar la imatge de la dona maltractada, s’opta per una visió freda pel que fa a la imatge i el color.

Per David Fernàndez, aquest treball és “un repte perquè no és una cançó lineal sinó amb diversos estils. És com si es rodessin cinc videoclips curts diferents”. El seu anterior treball va ser més senzill a l’hora de rodar-lo ja que es va centrar en un sol espai. En aquell clip “es va buscar fer-lo visualment atractiu, jugant molt amb la imatge”.

Ja comença a estar tot preparat per iniciar el rodatge. “La dona contemporània” comptarà amb una trentena de participants, els cinc membres del grup i amics i coneguts que fan d’extres. La productora aposta també per fer sortir actors de la zona perquè “Reus té una cantera important”, segons David Fernàndez que s’encarrega principalment de la tasca de trobar els elements necessaris per fer realitat el rodatge.

“L’empresa la defineixo com un col.lectiu multidisciplinar dins el terreny àudiovisual”, diu. Tots aporten idees però a l’hora de treballar, fins al moment, en Vicenç i el Víctor s’encarreguen de la part tècnica i el David de la producció.

Així, ell és qui fa la feina prèvia al rodatge del videoclip. En aquest cas, ha hagut de buscar els espais idonis per plasmar la idea que hi havia al cap, tenint en compte que també ha de mirar que hi càpiguen les càmeres i elements tècnics. A més, quan ha estat necessari, s’ha encarregat de demanar el permís corresponent per poder-hi rodar. Donat el pressupost amb què es compta, molt sovint “s’ha de tirar de cases pròpies, d’amics i de coneguts”. A “La dona contemporània”, per exemple, es veurà el lavabo de casa seva (que ja va sortir anteriorment en un clip dels Whisky’ns) i també el del Vicenç.

A vegades, la feina de trobar localitzacions és més complicada. “Pel clip dels Papa:Noes necessitàvem un descampat. Vam estar buscant-ne a Tarragona, Reus i els voltants i, al final, el que era millor era el del costat del CEIP Joan Rebull, però tenia propietari. Finalment, el vam trobar i es va poder rodar allà”, explica.

Ja han passat prop de dues hores des que ha començat tot el muntatge i ara sí, ja es comença a rodar. La música sona per tot el pub i a la porta d’entrada es situa el membre del grup que fa de travesti. Sense necessitat de claqueta- “som molt anàrquics i ni tan sols utilitzem storyboard”- diu el David, comença l’acció.

Una vegada i una altra, es repeteix la mateixa seqüència que dura prop de cinc segons. És només una entrada per la porta però es vol buscar la millor imatge. Per això tantes repeticions. Quan es creu que ja es té, es fa un visionat conjunt i es dóna el vist-i-plau per poder continuar amb una altra seqüència que també es repetirà vàries vegades fins trobar la bona. De totes maneres, no és una feina dura, excepte per l’actor que pateix les plataformes. La gent es diverteix al pub, xerra i es comporta com si de debò fos de nit i tot el que es roda fos aliè a ells. Després de més de tres hores de rodatge s’ha acabat la feina. Són tres hores per uns vint segons del clip, o sigui que encara queda la resta fins arribar als quatre minuts previstos. Tot i així, segons Fernàndez, aquesta feina és agraïda perquè “és de creació”.

De fet, el temps que ha passat des que els va arribar l’encàrrec fins que es preveu que estigui acabada la feina serà de dos mesos. La intenció és que aquest vídeo faci conèixer més el treball de “Roger Benet i els Oximorònics” que actuaran, entre altres, al Teatre Metropol de Tarragona, al festival Senglar, a Mallorca i a altres indrets de Catalunya a partir del maig.

Pel que fa a la productora, ja té encarregats més treballs similars pels propers mesos. “Amb els videoclips no et guanyes la vida, és més un divertimento que una altra cosa però ens agrada molt perquè ajuda a trencar la monotonia”, afirma en David Fernàndez que amb els anys ha adquirit experiència en aquest camp, primer individualment i després amb Acid Factory.