Tot i consolidar-se en el seu dia com a material purament comercial de la cançó que il·lustra, el videoclip ha esdevingut amb els anys un format que ha sabut anar més enllà oferint un marc ideal per a l’experimentació audiovisual, en detriment d’altres formats que requereixen més metratge o una inversió econòmica més important. A la llarga, aquesta reconversió ha comportat que aquella peça centrada a donar rellevància pública a una cançó passi a ser, en algunes ocasions, l’element central per sobre de la música.
Aquest intercanvi de rols ha propiciat que, a la vegada que esperem impacients que el nostre grup preferit tregui un nou videoclip, també siguem seguidors de determinats realitzadors de qui no perdem la pista de tot el que fan. Sigui quina sigui la música que acompanya el seu últim producte. Uns realitzadors que en moltes ocasions acaben fent el salt al món del llargmetratge o a altres disciplines audiovisuals.
I els grups de música? Ja siguin de vocació totalment alternativa o amb intencions de fer-se tan coneguts com puguin, és difícil avui en dia trobar-ne algun que renunciï a tenir un videoclip d’alguna de les seves cançons. Això, sumat a la gran proliferació de bandes, comporta que la producció de videoclips s’hagi multiplicat considerablement i, com a conseqüència, també ho hagi fet la quantitat de realitzadors.
Però les televisions (generalistes o temàtiques) on tradicionalment s’emetien els videoclips no han crescut de la mateixa manera, i encara menys ho ha fet el seu criteri estilístic. Les graelles televisives no creuen en aquest format i si ho fan es regeixen a uns criteris excloents, només basats en la rentabilitat econòmica del producte. Com també ho és en d’altres expressions artístiques, Internet s’ha convertit en essencial a l’hora de difondre videoclips. La xarxa també ha propiciat la difusió de nous gèneres que van més enllà del clip convencional i l’aparició de plataformes específiques per a la promoció de videoclips.
Situats en aquest punt és un bon moment per preguntar-nos quin sentit té el videoclip avui en dia. Encara persegueix els mateixos objectius? Quin benefici real en treuen els grups? I els realitzadors? Les discogràfiques hi segueixen apostant? Realment és una opció professional vàlida o preval la passió cap a aquesta disciplina artística? Com s’ho fa un realitzador de videoclips per obrir-se pas?
Durant dos dies volem reflexionar sobre l’estat d’aquest format ben viu amb realitzadors, discogràfiques i plataformes. Volem conèixer l’experiència de directors amb una llarga experiència dins el món del videoclip i també ens fixarem en les produccions d’aquí, del Camp de Tarragona.
Benvinguts, comença el Sabotage.
Acid Factory.
Organitza: Centre de Lectura de Reus i Acid Factory.
Recomana: Punt 6 Ràdio, Reusdigital.cat i delCamp.cat
DIVENDRES 13 D’ABRIL
Sala d’Actes del Centre de Lectura 19:30 hores.
19:30 h. Projecció de videoclips comissariada per Raúl Cuevas.
20:00 h. Conferència a càrrec de Raúl Cuevas i projeccions dels seus treballs comentats per l’autor.
Raúl Cuevas (L’Hospitalet, 1978). Va estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra i un màster en Documental de Creació. Com a realitzador ha dedicat gran part del seu treball al cinema documental i a la música. Aquests dos àmbits es fusionen en “From Texas to Arbúcies”, el seu darrer llargmetratge que narra el projecte musical sorgit entre els catalans Anímic i el nord-americà Will Johnson. Ha dirigit diversos documentals I fent videoclips ha col•laborat principalment amb el segell Bankrobber on ha treballat per bandes com Mazoni, Sanjosex, Espaldamaceta, El Chico Con La Espina En El Costado, Esperit!... tot i que també ha il•lustrat temes per gent com Anímic i Juan Valera. Les seves creacions s’han exhibit en alguns dels festivals més destacats a nivell estatal i també en mostres d’àmbit internacional. També ha estat director de fotografia o muntador de directors com Albert Solé, Ricardo Íscar i Mercedes Álvarez, i ha participat en produccions de Canada o El Terrat.
DISSABTE 14 D’ABRIL
Sala d’Actes del Centre de Lectura. 12:00 hores.
12:00 h. Projecció de videoclips de creadors del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
12:30 h. Conferència a càrrec d’Àlam Raja i projeccions dels seus treballs comentats per l’autor.
Àlam Raja (Barcelona, 1980). Va estudiar l’especialitat de direcció de cinema a l'ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya). Va ser cofundador de la productora Bipolar Films des d’on ha dirigit més de 60 videoclips (Gossos, Gerard Quintana, Lax’n’Busto, Dept., Whiskyn’s, Cris Juanico...), així com diversos documentals musicals. També ha dirigit els curtmetratges “Mola ser malo” i “La Carrera”, premiats en festivals a nivell internacional, i ha codirigit les dues temporades del programa de televisió “Un tal jaç”, dedicat a la música jazz. Ha treballat a Catalunya, Espanya, França, Nova York i Canadà. Durant la seva estada en aquest darrer país va encarregar-se de l’edició del documental franco-canadenc “Pax-Americana”, distribuït internacionalment, i actualment treballa amb el seu director, Denis Delestrac, en altres projectes.
DISSABTE 14 D’ABRIL
Sala d’Actes del Centre de Lectura. 17:30 hores.
17:30 h. Presentació del portal venuspluton!com, a càrrec de Marc Prades i Albert Alcoz.
Venuspluton!com és un projecte web multidisciplinar dedicat al videoclip i a l’audiovisual musical produït en l’àmbit estatal, obert, participatiu i en constant creixement
18:00 h. Projecció de videoclips: nous formats audiovisuals per difondre música.
18:30 h. Taula rodona. “El sentit del videoclip avui en dia. Canals de difusió?”
- Àlam Raja, realitzador de videoclips.
- Ramon Balagué, realitzador de videoclips i director del programa “Concerts privats” de la Xarxa de Televisions
Locals de Catalunya.
- Marc Prades, de la plataforma de difusió de videoclips i nous formats audiovisuals venuspluton!com.
- Eulàlia Iglesias, professora de nous formats audiovisuals de la Universitat Rovira i Virgili.
20:00 h. Sessió de cloenda. Projecció de videoclips.
