dilluns, 17 de març de 2014

Amb "Mr. Strógonoff" hem guanyat el 1r Premi al millor Microfilm del FEC Festival de Reus 2014!



Tot comença amb el Gerard Arias: “Ei tios, a mi m’agradaria participar als microfilms”. Per Acid Factory el concurs de microfilms del Festival Europeu de Curtmetratges (FEC) sempre ha estat el nostre concurs més estimat. Ja són anys participant-hi i tenim molts bons records ja que el 2008 vam tenir la sort d’endur-nos el primer premi amb “Theodor Zavarov”.

Som gent que necessita tenir límits, dates d’entrega i pressió, i concursos com aquest ens obliguen a treballar d’aquesta manera i amb la convicció que quan acabi el cap de setmana tindrem una nova peça audiovisual realitzada.

Un cop vam decidir tornar a apuntar-nos anàvem una mica amb la premisa “recollim l’objecte i si se’ns acut alguna cosa bé i sinó ho deixem”, perquè al concurs de Microfilms hi vas a jugar i a passar-t’ho bé. El primer que vam fer és anar a esmorzar mentre ens miràvem l’objecte d’enguany: una pedra blanca. Uff.

En aquell moment, ja que no comptàvem amb actors, havíem de buscar una alternativa. De seguida se’ns va passar pel cap utilitzar ninotets. Un amic fotògraf, Robert Vilaplana, ja n’havia utilitzat algunes en les seves fotografies i vam pensar que podien tenir potencial. Per desgràcia ell viu a Londres i no ens els podia deixar així que ens va tocar recòrrer uns quants establiments de Reus.

Vam preguntar a botigues de joguines, de jocs de rol, basars xinesos... i res, sense èxit, fins que el dependent d’un d’ells ens va donar la clau: “Proveu d’anar al Niepce, allà es possible que en tinguin”. Just a la fusta. El Niepce, a banda de ser una botiga de fotografia, sempre ha comptat amb un apartat de maquetes entre les que destaquen les de trens. I les maquetes de tren necessiten personetes d’una mida petita, en aquest cas de 2cm d’alt. Allà en tenien un munt i això va obligar-nos a fer un ‘casting’ a contra-rellotge per triar els personatges de la història. En aquell moment, damunt el mostrador, vam escollir el protagonista i tot seguit vam començar a pensar com podíem relacionar-lo amb la resta de personatges que venien en el mateix paquet. Vam fer una mica de guió i ens vam posar a treballar.

Després d’hores preparant els petits sets de rodatge (a vegades costava més de 30 minuts aconseguir el pla que volíem), vam tenir tot el material per poder muntar la peça però ens faltava un element imprescindible: la veu del protagonista. El rodatge va tenir lloc a casa del Gerard, on també hi viuen els seus avis materns. En un moment donat, mentre preparàvem un dels nostres sets, va aparèixer en Josep Maria, l’avi del Gerard i ens va preguntar què feiem. Va ser doncs, quan per aquelles coses de la vida, se’ns va ocòrrer que podia tenir un paper en tot allò. Li vam demanar posar la veu i va accedir, així que vam voler homenatjar-lo fent que el protagonista i la seva parella portessin el seu nom i el de la seva dona: Josep Maria i Àngela. En Josep Maria, tot i els seus 85 anys, és una persona molt desperta, vital i simpàtica; i per sorpresa del seu nét, va locutar perfectament el guió. Els 20 minuts que vam passar enregistrant la veu amb ell van ser molt especials i divertits i no cal dir que va resultar ser ideal pel paper.

Doncs ja ho teníem tot, ara només faltava encaixar les peces. Vam començar a donar-li tombs als acabats del minicurt mentre el temps s’esgotava. Va haver moments de patiment on pensàvem que no el podríem acabar però per sort ho vam fer, i així es com vam conèixer a Mr. Strógonoff. El vam mirar, vam donar-li el vist-i-plau i vam entregar-lo pocs minuts abans de l’hora límit. Pels péls! I res, la resta ja sabeu com continua.

Ahir a la nit vam rebre el premi al Millor Microfilm tot i la la dura competència que hi havia. No ens ho crèiem. No ens podien haver fet més feliços a Acid Factory i sobretot al Gerard que va ser el primer que va començar a somniar amb tot això. El jurat dels microfilms no només va premiar la peça audiovisual que més els va agradar; van premiar un cap de setmana creatiu increïble, amb moments impagables i on vam descobrir “nous” talents, encara que tinguin 85 anys. Tot plegat, un somni fet realitat. El Concurs de Microfilms serà l’apartat més petit del Festival Europeu de Curtmetratges però nosaltres ahir ens vam sentir com si fóssim als Òscars. Moltes gràcies al jurat, al festival i felicitats a la resta de participants que molts d’ells van fer peces mereixedores del primer premi. Especialment a la Laura Magallón i a la Lorena Pagès que van quedar en segona posició amb un magnífic ‘Croquetas’.

Bon viatge Mr. Strógonoff!!